estiré

Català

Verb

estiré

1. (col·loquial balear) Primera persona del singular (jo) del futur de estar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ti·ré (3)
• Anagrames: Esterí, iteres, iterés, reiets, reties, treies

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /es.tiˈɾe/, meridional /eh.tiˈɾe/

Americà: alt /es.t(i)ˈɾe/, baix /eh.tiˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

estiré

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb estirar