estampa

Potser volíeu: estampà, estampá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtam.pə/, occidental /esˈtam.pa/
• Rimes: -ampa

Verb

estampa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de estampar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb estampar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tam·pa (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈtam.pa/, meridional /ehˈtam.pa/

Americà: alt /esˈtam.p(a)/, baix /ehˈtam.pa/

• Rimes: -ampa
• Etimologia: De estampar.

Nom

estampa f. ‎(plural estampas)

1. gravat, estampa, il·lustració, làmina

Sinònims

• grabado
• ilustración
• lámina

Verb

estampa

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb estampar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb estampar

Variants

• [2]: (voseo) estampá

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tam·pa (3)
• Anagrames: empasta, empastá, empatas, empatás, pasmate, pásmate

Vegeu també

• estampa. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre estampa