estalactita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tə.ɫəkˈti.tə/, occidental /es.ta.ɫakˈti.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia: Del grec antic σταλακτός ‎(stalaktós, «gotejar»), segle XIX.

Nom

estalactita f. ‎(plural estalactites)

1. (geologia) Dipòsit de carbonat de calci o d'un altre mineral que penja del sostre d'una cova.

Antònims

• estalagmita

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Stalaktit ^(de) m.

• Castellà: estalactita ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·lac·ti·ta (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /es.ta.lakˈti.ta/, meridional /eh.ta.lakˈti.ta/

Americà: alt /es.ta.lakˈti.t(a)/, baix /eh.ta.lakˈti.ta/

• Rimes: -ita
• Etimologia: Del llatí stalactites, del grec antic σταλακτός ‎(stalaktós, «que goteja»).

Nom

estalactita f. ‎(plural estalactitas)

1. estalactita

Relacionats

• estalagmita

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·lac·ti·ta (5)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre estalactita