estadant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.təˈðan/
	balear /əs.təˈðant/, /əs.təˈðan/
Occidental:	nord-occidental /es.taˈðan/
	valencià /es.taˈðant/, /es.taˈðan/
Informal:	nord-occidental /as.taˈðan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De estar, segle XI.

Nom

estadant m. ‎(plural estadants, femení estadanta)

1. Aquell qui té llogada una casa per habitar-la, llogater.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: inquilino ^(es)
• Francès: locataire ^(fr)
• Italià: pigionale ^(it), affittuolo ^(it)
• Llatí: inquilinus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·dant (3)
• Anagrama: atendats

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.