estadant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əs.təˈðan/, balear /əs.təˈðant/, /əs.təˈðan/

Occidental: nord-occidental /es.taˈðan/, valencià /es.taˈðant/, /es.taˈðan/

Informal: nord-occidental /as.taˈðan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De estar, segle XI.
• Anagrama: atendats

Nom

es·ta·dant m. ‎(plural estadants, femení estadanta)

1. Aquell qui té llogada una casa per habitar-la, llogater.

Traduccions

Traduccions: estadant

• Castellà: inquilino ^(es)
• Francès: locataire ^(fr)

• Italià: pigionale ^(it), affittuolo ^(it)
• Llatí: inquilinus ^(la)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.