establaia

Català

Verb

establaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de establar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de establar.

Variants

• [1] establavi, establava
• [2] establava

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·bla·ia (4)
• Anagrama: alabaties