espoltrar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.puɫˈtɾar.sə/
	balear /əs.poɫˈtɾaɾ.sə/, /əs.puɫ.tɾərˈsə/
Occidental:	/es.poɫˈtɾaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Del prefix es- i poltre.

Verb

espoltrar-se pron.

1. L’egua, avortar, perdre el poltre.

Conjugació

Primera conjugació regular, defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	espoltrar-se			haver-se espoltrat
gerundi	espoltrant-se			havent-se espoltrat
participi	espoltrat, espoltrada, espoltrats, espoltrades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'espoltro	t'espoltres	s'espoltra	ens espoltrem	us espoltreu	s'espoltren
	m'espoltre						val
	m'espoltri						sept
	m'espoltr			ens espoltram	us espoltrau		bal
imperfet	m'espoltrava	t'espoltraves	s'espoltrava	ens espoltràvem	us espoltràveu	s'espoltraven
passat simple	m'espoltrí	t'espoltrares	s'espoltrà	ens espoltràrem	us espoltràreu	s'espoltraren
futur	m'espoltraré	t'espoltraràs	s'espoltrarà	ens espoltrarem	us espoltrareu	s'espoltraran
condicional	m'espoltraria	t'espoltraries	s'espoltraria	ens espoltraríem	us espoltraríeu	s'espoltrarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'espoltri	t'espoltris	s'espoltri	ens espoltrem	us espoltreu	s'espoltrin
	m'espoltre	t'espoltres	s'espoltre			s'espoltren	occ, bal
imperfet	m'espoltrés	t'espoltressis	s'espoltrés	ens espoltréssim	us espoltréssiu	s'espoltressin
		t'espoltresses		ens espoltréssem	us espoltrésseu	s'espoltressen
	m'espoltràs	t'espoltrassis	s'espoltràs	ens espoltràssim	us espoltràssiu	s'espoltrassin	bal
		t'espoltrasses		ens espoltràssem	us espoltràsseu	s'espoltrassen	val, bal (1)
	m'espoltrara	t'espoltrares	s'espoltrara	ens espoltràrem	us espoltràreu	s'espoltraren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	espoltra't	espoltri's	espoltrem-nos	espoltreu-vos	espoltrin-se
	–				espoltrau-vos		bal
	–		espoltre's			espoltren-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	-	-	s'ha	-	-	s'han	... espoltrat
	-	-		-	-
passat perifràstic	-	-	es va	-	-	es van	... espoltrar
	-	-		-	-	es varen
plusquamperfet	-	-	s'havia	-	-	s'havien	... espoltrat
passat anterior o perifràstic	-	-	s'hagué	-	-	s'hagueren	... espoltrat
	-	-	es va haver	-	-	es van haver
	-	-		-	-	es varen haver
futur perfet	-	-	s'haurà	-	-	s'hauran	... espoltrat
condicional perfet	-	-	s'hauria	-	-	s'haurien	... espoltrat
	-	-	s'haguera	-	-	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	-	-	es vagi	-	-	es vagin	... espoltrar
	-	-	es vaja	-	-	es vagen
perfet	-	-	s'hagi	-	-	s'hagin	... espoltrat
	-	-	s'haja	-	-	s'hagen
plusquamperfet	-	-	s'hagués	-	-	s'haguessin	... espoltrat
	-	-		-	-	s'haguessen
	-	-	s'haguera	-	-	s'hagueren
passat anterior perifràstic	-	-	es vagi haver	-	-	es vagin haver	... espoltrat
	-	-	es vaja haver	-	-	es vagen haver

Paradigmes de flexió: espoltro, s'espoltra, espoltrem
Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pol·trar·se (4)
• Anagrames: estraperlos, trespolares

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB