espollinar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.pu.ʎiˈnar.sə/
	balear /əs.po.ʎiˈnaɾ.sə/, /əs.pu.ʎi.nərˈsə/
Occidental:	/es.po.ʎiˈnaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Del prefix es- i pollí.

Verb

espollinar-se pron.

1. La somera, avortar, perdre el pollí.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència, defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	espollinar-se			haver-se espollinat
gerundi	espollinant-se			havent-se espollinat
participi	espollinat, espollinada, espollinats, espollinades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'espollino	t'espollines	s'espollina	ens espollinem	us espollineu	s'espollinen
	m'espolline						val
	m'espollini						sept
	m'espollín			ens espollinam	us espollinau		bal
imperfet	m'espollinava	t'espollinaves	s'espollinava	ens espollinàvem	us espollinàveu	s'espollinaven
passat simple	m'espolliní	t'espollinares	s'espollinà	ens espollinàrem	us espollinàreu	s'espollinaren
futur	m'espollinaré	t'espollinaràs	s'espollinarà	ens espollinarem	us espollinareu	s'espollinaran
condicional	m'espollinaria	t'espollinaries	s'espollinaria	ens espollinaríem	us espollinaríeu	s'espollinarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'espollini	t'espollinis	s'espollini	ens espollinem	us espollineu	s'espollinin
	m'espolline	t'espollines	s'espolline			s'espollinen	occ, bal
imperfet	m'espollinés	t'espollinessis	s'espollinés	ens espollinéssim	us espollinéssiu	s'espollinessin
		t'espollinesses		ens espollinéssem	us espollinésseu	s'espollinessen
	m'espollinàs	t'espollinassis	s'espollinàs	ens espollinàssim	us espollinàssiu	s'espollinassin	bal
		t'espollinasses		ens espollinàssem	us espollinàsseu	s'espollinassen	val, bal (1)
	m'espollinara	t'espollinares	s'espollinara	ens espollinàrem	us espollinàreu	s'espollinaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	espollina't	espollini's	espollinem-nos	espollineu-vos	espollinin-se
	–				espollinau-vos		bal
	–		espolline's			espollinen-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	-	-	s'ha	-	-	s'han	... espollinat
	-	-		-	-
passat perifràstic	-	-	es va	-	-	es van	... espollinar
	-	-		-	-	es varen
plusquamperfet	-	-	s'havia	-	-	s'havien	... espollinat
passat anterior o perifràstic	-	-	s'hagué	-	-	s'hagueren	... espollinat
	-	-	es va haver	-	-	es van haver
	-	-		-	-	es varen haver
futur perfet	-	-	s'haurà	-	-	s'hauran	... espollinat
condicional perfet	-	-	s'hauria	-	-	s'haurien	... espollinat
	-	-	s'haguera	-	-	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	-	-	es vagi	-	-	es vagin	... espollinar
	-	-	es vaja	-	-	es vagen
perfet	-	-	s'hagi	-	-	s'hagin	... espollinat
	-	-	s'haja	-	-	s'hagen
plusquamperfet	-	-	s'hagués	-	-	s'haguessin	... espollinat
	-	-		-	-	s'haguessen
	-	-	s'haguera	-	-	s'hagueren
passat anterior perifràstic	-	-	es vagi haver	-	-	es vagin haver	... espollinat
	-	-	es vaja haver	-	-	es vagen haver

Paradigmes de flexió: espollino, s'espollina, espollinem

Miscel·lània

• Síl·labes: es·po·lli·nar·se (5)
• Anagrama: oripellassen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB