Vés al contingut

espeternegar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /əs.pə.tər.nəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /es.pe.ter.neˈɣa/
valencià /es.pe.teɾ.neˈɣaɾ/, /es.pe.teɾ.neˈɣa/

Verb

[modifica]

espeternegar intr.

  1. Moure's les flames violentament, saltant espurnes.
    «Nosaltres en teníem, perquè tots dúiem, durant l'hivern, les cames escaldufades de les puces de rei; ja que cada vegada que espeternegava la llenya, les espurnes s'escampaven fins a mitja cuina.» (Esteve Albert i Corp, El Maresme, de Dosrius estant (1914-1921), 1972)
  2. Donar cops de peu a terra, agitar les cames o les potes.
    «Em vaig posar dreta mentre em mirava la pota bona de l'au que espeternegava.» (Helen Macdonald, Vols vespertins, Anagrama, 2021)

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·pe·ter·ne·gar (5)
  • Anagrama: espernetegar

Vegeu també

[modifica]
  1. ↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. VI, 454a56-b17». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. VI: O-QU, p. 454. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1986.