esperitar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.pə.ɾiˈtar.sə/
	balear /əs.pə.ɾiˈtaɾ.sə/, /əs.pə.ɾi.tərˈsə/
Occidental:	/es.pe.ɾiˈtaɾ.se/
Informal:	nord-occidental /as.pe.ɾiˈtar.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: De esperit.

Verb

esperitar-se pron.

1. a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	esperitar			haver esperitat
Gerundi	esperitant			havent esperitat
Participis	esperitat, esperitada, esperitats, esperitades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	esperito	esperites	esperita	esperitem	esperiteu	esperiten
	esperite						val
	esperiti						sept
	esperit				esperitau		bal, alg
				esperitam			bal
Imperfet	esperitava	esperitaves	esperitava	esperitàvem	esperitàveu	esperitaven
Passat simple	esperití	esperitares	esperità	esperitàrem	esperitàreu	esperitaren	v.cent, eiv
Futur	esperitaré	esperitaràs	esperitarà	esperitarem	esperitareu	esperitaran
Condicional	esperitaria	esperitaries	esperitaria	esperitaríem	esperitaríeu	esperitarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	esperiti	esperitis	esperiti	esperitem	esperiteu	esperitin
	esperite	esperites	esperite			esperiten	occ
Imperfet	esperités	esperitessis	esperités	esperitéssim	esperitéssiu	esperitessin
		esperitesses		esperitéssem	esperitésseu	esperitessen
	esperitàs	esperitassis	esperitàs	esperitàssim	esperitàssiu	esperitassin	bal
		esperitasses		esperitàssem	esperitàsseu	esperitassen	nota 1
	esperitara	esperitares	esperitara	esperitàrem	esperitàreu	esperitaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		esperita	esperiti	esperitem	esperiteu	esperitin
					esperitau		bal, alg
			esperite			esperiten	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... esperitat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... esperitar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... esperitat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... esperitat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... esperitat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... esperitat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... esperitar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... esperitat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... esperitat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... esperitat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					esperitàvets		ant
	esperitavi			esperitàvom	esperitavo
	esperitaia	esperitaies	esperitaia	esperitàiem	esperitàieu	esperitaien	n-occ
Condicional	esperitariva	esperitarives	esperitariva	esperitarívem	esperitaríveu	esperitariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	esperit	esperits	esperit				ant
	esperito	esperitos	esperito	esperiteguem	esperitegueu		n-occ
Imperfet	esperitessi		esperitessi				sept, alg
	esperitessa						cent, n-occ
	esperiteguessa	esperiteguesses	esperitegués	esperiteguéssom	esperiteguéssou	esperiteguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pe·ri·tar·se (5)
• Anagrames: esparteries, estreparies

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot