espargíreu

Potser volíeu: espargireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.pərˈʒi.ɾəw/, occidental /es.paɾˈd͡ʒi.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

espargíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de espargir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb espargir.

Variants

• [1] espargiguéreu
• [2] espargiguésseu, espargiguéreu, espargíssiu, espargísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gí·reu (4)
• Anagrames: aspergireu, aspergíreu, parigueres, perseguira, perseguirà

Català antic

Verb

espargíreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de espargir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de espargir

Variants

• [1] espargist
• [2] espargíssets, espargísseu, espargírets