espandir

Català antic

• Etimologia: Del llatí expandere.

Verb

espandir

1. expandir

   «Donches frares cars aiam caritat vera senes ira senes avarea, senes urgul senes mala cobéeza per zo qe la caritad de Déu sia espandida els nostres cors.» (Homilies d’Organyà, s. XIII)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	espandir
gerundi	espandint
participi	espandit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	espandesc	espandeixes	espandeix	espandim	espandits	espandeixen
					espandiu
imperfet	espandia	espandies	espandia	espandíem	espandíets	espandien
					espandíeu
passat simple	espandí	espandist	espandí	espandírem	espandist	espandiren
		espandires		espandim	espandíreu
futur	espandiré	espandiràs	espandirà	espandirem	espandireu	espandiran
condicional	espandiria	espandiries	espandiria	espandiríem	espandiríets	espandirien
					espandiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	espandesca	espandesques	espandesca	espandíam	espandíats	espandesquen
				espandim	espandíau
					espandiu
imperfet	espandís	espandisses	espandís	espandíssem	espandíssets	espandissen
	espandira	espandires	espandira	espandírem	espandísseu	espandiren
					espandírets
					espandíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	espandeix	espandesca	espandíam	espandits	espandesquen
	–			espandim	espandiu

Variants

• espandre, expandir, spandir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA