espàtula

Potser volíeu: espátula

Català

Espàtules de cuina

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈpa.tu.ɫə/^ⓘ, occidental /esˈpa.tu.ɫa/
• Etimologia: Del llatí tardà spatula, diminutiu de spatha ‎(«pala»), segle XVII. Doblet del patrimonial espatlla.

Nom

espàtula f. ‎(plural espàtules)

1. Instrument amb una superfície plana i un mànec, en forma de pala petita, per a treballar una substància semilíquida.
2. giradora

Traduccions

Traduccions

• Anglès: spatula ^(en)
• Armeni: բահակ ^(hy) ‎(bahak)
• Búlgar: шпатула ^(bg) f. ‎(xpatula)
• Castellà: espátula ^(es) f.
• Esperanto: truleto ^(eo)
• Finès: lasta ^(fi)
• Francès: spatule ^(fr) f.
• Grec: σπάτουλα ^(el) f. ‎(spàtula)
• Irlandès: spadal ^(ga) m.
• Islandès: spaði ^(is) m.
• Italià: spatola ^(it) f.
• Japonès: 箆 ^(ja)
• Kurd: hevstîv ^(ku)
• Maori: koko ^(mi)
• Neerlandès: spatel ^(nl) n.
• Noruec: stekespade ^(no)
• Persa: کفگیر‎ ^(fa)
• Polonès: łopatka ^(pl) f., szpachelka ^(pl) f.
• Portuguès: espátula ^(pt) f.
• Rus: лопа́точка ^(ru) f. ‎(lopàtotxka), лопа́тка ^(ru) f. ‎(lopatka)
• Suec: stekspade ^(sv) c.
• Tadjik: кафгир ^(tg)
• Tagal: espatula ^(tl)
• Tai: ตะหลิว ^(th)
• Turc: spatula ^(tr)
• Txec: špátle ^(cs) f.
• Ucraïnès: шпатель ^(uk) f. ‎(xpatel)
• Xinès: 鍋鏟 ^(zh) ‎(锅铲, guōchǎn)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pà·tu·la (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC