esmortires

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əz.murˈti.ɾəs/
balear /əz.moɾˈti.ɾəs/, /əz.murˈti.ɾəs/
Occidental:  /ez.moɾˈti.ɾes/

Verb[modifica]

esmortires

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de esmortir
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmortir

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

esmortires

  1. segona persona singular (tu) del passat de esmortir
  2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de esmortir

Variants[modifica]