esmortir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.murˈti/
	balear /əz.moɾˈti/, /əz.murˈti/
Occidental:	nord-occidental /ez.morˈti/
	valencià /ez.moɾˈtiɾ/, /ez.moɾˈti/
Informal:	nord-occidental /az.morˈti/, valencià /az.moɾˈtiɾ/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: esmortí
• Etimologia: Del prefix es- i mort, segle XIV.

Verb

esmortir trans., pron. ‎(pronominal esmortir-se)

1. Deixar privat de sentits, com mort.
2. (pronominal) Perdre els sentits, quedar com mort, desmaiar-se.
3. esmorteir

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	esmortir			haver esmortit
gerundi	esmortint			havent esmortit
participi	esmortit, esmortida, esmortits, esmortides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esmorteixo	esmorteixes	esmorteix	esmortim	esmortiu	esmorteixen
	esmortesc						bal
	esmorteixi						sept
	esmortisc	esmortixes	esmortix			esmortixen	occ
	esmortixo						n-occ
imperfet	esmortia	esmorties	esmortia	esmortíem	esmortíeu	esmortien
passat simple	esmortí	esmortires	esmortí	esmortírem	esmortíreu	esmortiren
futur	esmortiré	esmortiràs	esmortirà	esmortirem	esmortireu	esmortiran
condicional	esmortiria	esmortiries	esmortiria	esmortiríem	esmortiríeu	esmortirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esmorteixi	esmorteixis	esmorteixi	esmortim	esmortiu	esmorteixin
	esmortisca	esmortisques	esmortisca			esmortisquen	occ
	esmortesqui	esmortesquis	esmortesqui	esmortiguem	esmortigueu	esmortesquin	bal
imperfet	esmortís	esmortissis	esmortís	esmortíssim	esmortíssiu	esmortissin
		esmortisses		esmortíssem	esmortísseu	esmortissen
	esmortira	esmortires	esmortira	esmortírem	esmortíreu	esmortiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	esmorteix	esmorteixi	esmortim	esmortiu	esmorteixin
	–		esmortesqui	esmortiguem		esmortesquin	bal
	–	esmortix	esmortisca			esmortisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... esmortit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... esmortir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... esmortit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... esmortit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... esmortit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... esmortit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... esmortir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... esmortit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... esmortit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... esmortit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: esmorteixo, esmorteix, esmortim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: benumb ^(en)
• Castellà: amortecer ^(es)
• Francès: amortir ^(fr)
• Italià: smortire ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·mor·tir (3)
• Anagrames: rostirem, rostírem, sortirem, sortírem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

esmortir

1. esmortir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	esmortir
gerundi	esmortint
participi	esmortit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	esmortesc	esmorteixes	esmorteix	esmortim	esmortits	esmorteixen
					esmortiu
imperfet	esmortia	esmorties	esmortia	esmortíem	esmortíets	esmortien
					esmortíeu
passat simple	esmortí	esmortist	esmortí	esmortírem	esmortist	esmortiren
		esmortires		esmortim	esmortíreu
futur	esmortré	esmortràs	esmortrà	esmortrem	esmortreu	esmortran
condicional	esmortria	esmortries	esmortria	esmortríem	esmortríets	esmortrien
					esmortríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	esmortesca	esmortesques	esmortesca	esmortam	esmortats	esmortesquen
				esmortim	esmortau
					esmortiu
imperfet	esmortís	esmortisses	esmortís	esmortíssem	esmortíssets	esmortissen
	esmortira	esmortires	esmortira	esmortírem	esmortísseu	esmortiren
					esmortírets
					esmortíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	esmorteix	esmortesca	esmortam	esmortits	esmortesquen
	–			esmortim	esmortiu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL