esmentar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əz.mənˈta/
Occidental:  nord-occidental /ez.menˈta/
valencià /ez.menˈtaɾ/, /ez.menˈta/

Verb[modifica]

esmentar trans.

  1. Fer esment de, referència a, recordar, anomenar un tema o una persona en un discurs, un text.
    «Dins qualsevol visió de conjunt de l'acció dels musulmans a la Península Ibèrica, així que hom hi parla dels actuals Països Catalans, els indrets que hi són esmentats al més sovint són Lleida, Tortosa, València.» (Antoni Maria Badia i Margarit, La formació de la llengua catalana, 1981)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esmento, esmenta, esmentem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]