esment

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əzˈmen/
balear /əzˈment/, /əzˈmen/
Occidental:  nord-occidental /ezˈmen/
valencià /ezˈment/, /ezˈmen/
Informal:  nord-occidental /azˈmen/, valencià /azˈment/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Derivat de ment.

Nom[modifica]

esment m. ‎(plural esments)

  1. Comunicació d'una notícia.
    No tenia esment que havia dimitit el president.
  2. Paraula que es diu per fer venir ala memòria un tema o una persona.
    Perquè m'entengueu faré esment del que va passar dissabte.
  3. Atenció en fer una cosa.
    Vaig fer el sopar sense posar-hi esment, tenia el cap a un altre lloc.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

esment

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esmentar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]