esma

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈɛz.mə/, balear /ˈəz.mə/, /ˈɛz.mə/

Occidental: /ˈez.ma/

• Etimologia: Forma femenina de esme, segle XIII.

Nom

esma f. ‎(plural esmes)

1. Aptesa o traça per a fer instintivament alguna cosa.

   L'esma amb què tocava el piano va desaparèixer en sonar el meu mòbil.

2. Coratge, força.

   Topant de cap en una i altra soca, / avançant d'esma pel camí de l'aigua, / se'n ve la vaca tota sola. És cega. (Joan Maragall, La vaca cega).

3. Trellat, seny en el govern i la direcció d'un assumpte.

   Tenir bona esma per dirigir un projecte.

Variants

• esme (occidental)

Antònims

• desesma

Traduccions

Aptesa

• Alemany: Geschick ^(de) f.
• Anglès: aptness ^(en)
• Castellà: tino ^(es) m.

Coratge

• Castellà: coraje ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ma (2)
• Anagrames: ames, amés, mesa, mesà, same, sema

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB