eslau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əzˈɫaw/, occidental /ezˈɫaw/
• Rimes: -aw
• Etimologia: Del llatí medieval Slavus, reconstrucció de sclavus ‎(«esclau») a partir de l’arrel del protoeslau *slověninъ sense la consonant epèntica introduïda pel grec bizantí Σκλάβος ‎(Sklábos). Doblet de esclau.

Nom

eslau m. ‎(plural eslaus, femení eslava)

1. Individu d'un poble indoeuropeu establert a l’Europa central i oriental.
2. (invariable) Família lingüística dels pobles eslaus.

Derivats

• baltoeslau
• eslau eclesiàstic
• sud-eslau

Traduccions

Individu

• Anglès: Slav ^(en)
• Castellà: eslavo ^(es) m.
• Francès: Slave ^(fr) m. f.
• Italià: slavo ^(it) m.

Família lingüística

• Anglès: Slavonic ^(en)
• Castellà: eslavo ^(es) m.
• Francès: slave ^(fr) m.
• Italià: slavo ^(it) m.

Adjectiu

eslau m. ‎(femení eslava, plural masculí eslaus, plural femení eslaves)

1. Relatiu als pobles eslaus o a les seves llengües.

Traduccions

Dels eslaus o de l’eslau

• Anglès: Slav ^(en), Slavonic ^(en), Slavic ^(en)
• Castellà: eslavo ^(es)
• Francès: slave ^(fr)
• Italià: slavo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·lau (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB