esgremir
Català antic[modifica]
- Etimologia: De l'occità antic escremir, del fràncic *skermjan (literalment «defensar, protegir»).
Verb[modifica]
esgremir
- Practicar la lluita d’espases.
- «Córrer cavayl, bohornar, lansar a taulat, enar ab armas, torneys, fer taules radones, esgremir, cassar cers, orces, senglars, leons, e les altres coses semblants a aquestes són offici de cavayler.» (Ramon Llull, Llibre de l'orde de cavalleria, 1274-1276)
Conjugació[modifica]
Conjugació antiga
Variants[modifica]
Vegeu també[modifica]
Occità antic[modifica]
Nom[modifica]
esgremir
- forma alternativa de escremir