Vés al contingut

esglaiar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /əz.ɡɫəˈja/
Occidental: nord-occidental /ez.ɣɫaˈja/
valencià /ez.ɣɫaˈjaɾ/, /ez.ɣɫaˈja/
Informal: nord-occidental /az.ɣɫaˈja/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: esglaià
  • Etimologia: Del llatí vulgar *esgladiare, de digladiare («lluitar amb l'espasa»), format a partir de gladius («espasa»), que més endavant va prendre el significat «infondre terror mortífer causat per l'espasa». Relacionat amb l’antic glai («espasa»).

Verb

[modifica]

esglaiar trans., pron. (pronominal esglaiar-se)

  1. Sentir una por o sorpresa que torba profundament.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: esglaio, esglaia, esglaiem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·gla·iar (3)

Vegeu també

[modifica]