esgaripar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /əz.ɡə.ɾiˈpa/
Occidental: nord-occidental /ez.ɣa.ɾiˈpa/, valencià /ez.ɣa.ɾiˈpaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: esgaripà
  • Etimologia: Del prefix es- i el català antic garip ‎(«capritx femení, xiscle de dona»), segle XIX.

Verb[modifica]

esgaripar intr.

  1. xisclar
  2. Els mussol i altres ocells nocturns, fer el seu crit, fer esgarips.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esgaripo, esgaripa, esgaripem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]