esfullar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əs.fuˈʎa/, balear /əs.fuˈja/
Occidental:  nord-occidental /es.fuˈʎa/, valencià /es.fuˈʎaɾ/
Informal:  nord-occidental /as.fuˈʎa/

Verb[modifica]

esfullar trans., pron. ‎(pronominal esfullar-se)

  1. Treure les fulles o els pètals.
    «Els anys que em resten / els viuré en somort. Cada matí / esfullaré una rosa, la mateixa.» (Miquel Martí i Pol, La pell del violí)
  2. Perdre les fulles o els pètals.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esfullo, esfulla, esfullem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]