esfullar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /əs.fuˈʎa/
Occidental: nord-occidental /es.fuˈʎa/, valencià /es.fuˈʎaɾ/

Verb[modifica]

es·fu·llar trans., pron. ‎(pronominal esfullar-se)

  1. Treure les fulles o els pètals.
    Els anys que em resten / els viuré en somort. Cada matí / esfullaré una rosa, la mateixa [...] (Miquel Martí i Pol, La pell del violí)
  2. Perdre les fulles o els pètals.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esfullo, esfulla, esfullem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]