escrivà

Català

Oriental:	central /əs.kɾiˈβa/, balear /əs.kɾiˈva/
Occidental:	nord-occidental /es.kɾiˈβa/
	valencià /es.kɾiˈva/, /es.kɾiˈβa/

Rimes: -a
Etimologia: Del baix llatí *scrībane(m), canvi de conjugació de scrība, -ae, segle XIV. Doblet del cultisme escriba.

escrivà m. ‎(plural escrivans)

(històric) Persona encarregada de la redacció i de l’autenticació d’escriptures públiques i de documents oficials.