esclop

Català

Algú amb un parell d'esclops.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkɫɔp/, occidental /esˈkɫɔp/

Informal: nord-occidental /asˈkɫɔp/

• Rimes: -ɔp
• Etimologia: Del llatí vulgar *scloppos, segle XIII, encreuament del vulgar *scloppus ‎(«esclafit») i el clàssic sculponeus ‎(«esclop»).

Nom

esclop m. ‎(plural esclops)

1. Sabata de fusta tota d'un tros.
2. Llibant que tenien els mariners per a diferents usos.
3. Espècie de canal de fusta de la part inferior de la tremuja dels molins de farina que rep el cereal i el dirigeix al forat de la mola.

Compostos i expressions

• Donar a beure amb un esclop (o amb una banya) a algú, o a un gat: irònicament se diu quan algú anuncia aquells esdeveniments que tots coneixen i que és regular que succeeixin.

Sinònims

• (sabata) xancle, xinel·la, galotxa, soc

Traduccions

Sabata de fusta

• Alemany: Holzschuh ^(de) m.
• Anglès: clog ^(en)
• Castellà: almadreña ^(es), zueco ^(es), galocha ^(es), haloza ^(es)
• Eslovac: drevák ^(sk) m.
• Francès: sabot ^(fr)
• Italià: zoccolo ^(it) m.
• Llatí: soccus ^(la)
• Occità: esclòp ^(oc)
• Polonès: sabot ^(pl) m.
• Portuguès: tamanco ^(pt) m.

Llibant

• Castellà: guindaleza ^(es)
• Llatí: rudens ^(la)

Canal del molí

• Castellà: canaleja ^(es), canal ^(es), albarca ^(es)
• Llatí: canalis ^(la)

Donar a beure amb un esclop

• Castellà: por adivino le pueden dar cien azotes; pariente a la clara, el hijo de mi hermana

Miscel·lània

• Síl·labes: es·clop (2)
• Heterograma de 6 lletres (celops)
• Anagrama: polesc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català