escarn

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkarn/, occidental /esˈkaɾn/
• Rimes: -aɾn
• Etimologia: Regressiu de escarnir, segle XIII.

Nom

escarn m. ‎(plural escarns)

1. Burla a algú amb el propòsit de ridiculitzar-lo o desprestigiar-lo.
2. Acció de denúncia ciutadana o manifestació popular de protesta contra una persona de l'àmbit públic feta amb el propòsit d’importunar-la en la seva activitat pública o privada per la gravetat dels fets que se li atribueixen.

Variants

• escarni
• escarnot

Sinònims

• inri
• ludibri
• mofa

Traduccions

Burla per ridiculitzar

• Anglès: taunt ^(en)
• Castellà: escarnio ^(es) m.
• Francès: dérision ^(fr) f.

Manifestació de protesta contra una persona

• Castellà: escrache ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·carn (2)
• Heterograma de 6 lletres (acenrs)
• Anagrames: censar, nacres, renasc, sancer

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot