escamarlar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əs.kə.mərˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /es.ka.marˈɫa/
valencià /es.ka.maɾˈɫaɾ/, /es.ka.maɾˈɫa/

Verb[modifica]

escamarlar trans., pron. ‎(pronominal escamarlar-se)

  1. Eixancarrar extremitats com els dits de la mà o les cames.
    «Hi havia molts de dibuixos i aquarel·les d'aquesta mena, pintors estarots copiant meticulosament la copinya d'una meuca escamarlada (Pau Faner, Mal camí i bon senyor, 1993)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: escamarlo, escamarla, escamarlem

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·ca·mar·lar (4)

Vegeu també[modifica]