escaiola

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: escaiolà


Català
[modifica]

Conreu d’escaiola
  • Pronúncia:
Oriental: central /əs.kəˈjɔ.ɫə/, balear /əs.cəˈjɔ.ɫə/, /əs.kəˈjɔ.ɫə/
Occidental: nord-occidental /es.kaˈjɔ.ɫa/, valencià /es.kaˈjɔ.ɫa/, /es.kaˈjɔ.ɫɔ/
Informal: /as.kaˈjɔ.ɫɛ/ (nord-occidental)
  • Rimes: -ɔla
  • Etimologia: [1] Del mossàrab ´iškaylûla, diminutiu de l’aragonès escalla, del llatí scandula ‎(«espelta petita»), segle XVIII.
  • Etimologia: [2] De l’italià scagliuola, diminutiu de scaglia ‎(«escata»), segle XIX.

Nom[modifica]

es·ca·io·la f. ‎(plural escaioles)

  1. Planta de la família de les gramínies amb fruits emprats com a aliment per als ocells de gàbia (Phalaris canariensis).

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

es·ca·io·la f. ‎(plural escaioles)

  1. Pasta de guix i aiguacuit utilitzada en escultura i decoració, com a revestiment en construcció o per endurir embenatges.

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

es·ca·io·la

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de escaiolar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb escaiolar

Vegeu també[modifica]