escèptic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈsɛp.tik/, balear /əsˈsɛp.tik/
Occidental:	/eˈsɛp.tik/

• Homòfon: asèptic
• Etimologia: Del grec antic σκεπτικός ‎(skeptikós, «pensatiu, indagador»), de σκέπτομαι ‎(sképtomai, «observar, considerar»), segle XIX.

Adjectiu

escèptic m. ‎(femení escèptica, plural masculí escèptics, plural femení escèptiques)

1. Relatiu a la doctrina filosòfica de l’escepticisme que assegura que no hi ha res que sigui cert.
2. Que mostra disposició al dubte.

Derivats

• escèpticament, escepticisme

Traduccions

De l’escepticisme, del dubte

• Anglès: sceptical ^(en)
• Castellà: escéptico ^(es)
• Francès: sceptique ^(fr)
• Italià: scettico ^(it)

Nom

escèptic m. ‎(plural escèptics, femení escèptica)

1. Seguidor de la doctrina filosòfica de l’escepticisme.

Traduccions

Seguidor de l’escepticisme

• Anglès: sceptic ^(en)
• Castellà: escéptico ^(es) m.
• Francès: sceptique ^(fr) m. f.
• Italià: scettico ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cèp·tic (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB