esbronquessa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Informal: /ez.bɾoŋˈke.sɛ/

Verb[modifica]

es·bron·ques·sa

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] esbronqués, esbroncàs o esbroncara.