esbronquegueu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ez.bɾoŋ.keˈɣew/
• Rimes: -ew

Verb

esbronquegueu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb esbroncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que vosaltres/vós] esbronqueu.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bron·que·gueu (4)