esbronqueguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ez.bɾoŋ.keˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

esbronqueguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] esbronquessis, esbronquesses, esbroncassis, esbroncasses o esbroncares.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bron·que·gues·ses (5)