esbronqueguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ez.bɾoŋ.keˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

esbronqueguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] esbronquessin, esbronquessen, esbroncassin, esbroncassen o esbroncaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bron·que·gues·sen (5)