esbronqueguessa

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): nord-occidental /ez.bɾoŋ.keˈɣe.sa/
  • Rimes: -esa

Verb[modifica]

esbronqueguessa

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] esbronqués, esbroncàs o esbroncara.