esbronquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ez.βɾoŋ.keˈɣes/

Verb

esbronquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] esbronqués, esbroncàs o esbroncara.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bron·que·gués (4)