esbroncos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ezˈbɾoŋ.kos/
• Rimes: -oŋkos

Verb

esbroncos

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb esbroncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] esbronquis o esbronques.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bron·cos (3)