esbrinara
Potser volíeu: esbrinarà
Català[modifica]
Verb[modifica]
esbrinara
- (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbrinar
- (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbrinar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Anagrames: abrasiren, abrinar-se, abrinares