esbravar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əz.bɾəˈβa/, balear /əz.bɾəˈva/
Occidental:  nord-occidental /ez.βɾaˈβa/
valencià /ez.bɾaˈvaɾ/, /ez.βɾaˈβa/
Informal:  nord-occidental /az.βɾaˈβa/

Verb[modifica]

esbravar trans., pron. ‎(pronominal esbravar-se)

  1. Gastar l'excés d'energia d'una persona.
    «Corria per la pista com si s'hagués begut l'enteniment... més aviat una manera com una altra d'esbravar-se» (Francesc Macià i Barrado, Un cabdell que algú va enredar, Cossetània Edicions, 2003, pàgina 124)
    «... i la força que li corria per les venes, sempre a punt d'esbravar-se al baix ventre d'una dona.» (Isidre Grau, La vida escrita, 1996)
  2. Deixar anar el gas d'una ampolla.
    «Quan l'ampolla de cava està tancada, el líquid i el gas que hi ha al cap de l'ampolla estan en equilibri i l'ampolla no s'esbrava (Ada Parellada Garrell, Daniel Jiménez Albiac, Per què alguns pebrots piquen i altres no, 2013)
  3. Perdre intensitat.
    «... ja ha pogut comprovar que l'eufòria i el bon humor que duia en Rafel des que van sortir de casa, es van esbravar en el dinar d'ahir.» (Jordi Bonet Coll, S'ha trencat alguna cosa, Universitat Autònoma de Barcelona, 2003)

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]