Vés al contingut

esbalair

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /əz.bə.ɫəˈi/
Occidental:  nord-occidental /ez.βa.ɫaˈi/
valencià /ez.ba.ɫaˈiɾ/, /ez.βa.ɫaˈi/
Informal:  nord-occidental /az.βa.ɫaˈi/, valencià /az.βa.ɫaˈiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: esbalaí
  • Etimologia: Del català antic esbalausir, del llatí vulgar *exblaudire ‎(«enlluernar»), del fràncic *blauþijan ‎(«debilitar»), segle XIII. Cognat del francès éblouir ‎(«enlluernar»).

Verb[modifica]

esbalair trans., pron. ‎(pronominal esbalair-se)

  1. Deixar atònit, estupefacte, molt sorprès, perdre el color.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esbalaeixo, esbalaeix, esbalaïm

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]