esbalair

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /əz.bə.ɫəˈi/
Occidental: nord-occidental /ez.βa.ɫaˈi/, valencià /ez.βa.ɫaˈiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: esbalaí
  • Etimologia: Potser d'origen fràncic, cognat del terme en francès antic esbloir, que va evolucionar en francès actual com a éblouir ‎(«enlluernar»), segle XIII.
  • Anagrames: abalires, ablaïres

Verb[modifica]

es·ba·la·ir trans., pron. ‎(pronominal esbalair-se)

  1. Deixar atònit, estupefacte, molt sorprès, perdre el color.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esbalaeixo, esbalaeix, esbalaïm

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]