esbaconar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.bə.kuˈna/
	balear /əz.bə.koˈna/, /əz.bə.kuˈna/
Occidental:	nord-occidental /ez.βa.koˈna/
	valencià /ez.ba.koˈnaɾ/, /ez.βa.koˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: esbaconà
• Etimologia: Del prefix es- i bacó, segle XV.

Verb

esbaconar trans.

1. Partir, obrir les estranyes d’un animal, especialment un porc.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	esbaconar			haver esbaconat
gerundi	esbaconant			havent esbaconat
participi	esbaconat, esbaconada, esbaconats, esbaconades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esbacono	esbacones	esbacona	esbaconem	esbaconeu	esbaconen
	esbacone						val
	esbaconi						sept
imperfet	esbaconava	esbaconaves	esbaconava	esbaconàvem	esbaconàveu	esbaconaven
passat simple	esbaconí	esbaconares	esbaconà	esbaconàrem	esbaconàreu	esbaconaren
futur	esbaconaré	esbaconaràs	esbaconarà	esbaconarem	esbaconareu	esbaconaran
condicional	esbaconaria	esbaconaries	esbaconaria	esbaconaríem	esbaconaríeu	esbaconarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esbaconi	esbaconis	esbaconi	esbaconem	esbaconeu	esbaconin
	esbacone	esbacones	esbacone			esbaconen	occ
imperfet	esbaconés	esbaconessis	esbaconés	esbaconéssim	esbaconéssiu	esbaconessin
		esbaconesses		esbaconéssem	esbaconésseu	esbaconessen
		esbaconasses		esbaconàssem	esbaconàsseu	esbaconassen	val (1)
	esbaconara	esbaconares	esbaconara	esbaconàrem	esbaconàreu	esbaconaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	esbacona	esbaconi	esbaconem	esbaconeu	esbaconin
	–		esbacone			esbaconen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... esbaconat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... esbaconar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... esbaconat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... esbaconat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... esbaconat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... esbaconat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... esbaconar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... esbaconat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... esbaconat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... esbaconat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: esbacono, esbacona, esbaconem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions

Traduccions

• Castellà: atocinar ^(es), abrir en canal ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ba·co·nar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3