erkennen

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /ɛɐ̯ˈkɛnən/
  • Etimologia: Del prefix er- i kennen.

Verb[modifica]

erkennen

  1. reconèixer
    «Ich erkannte gleich den Mann am Glanze seiner wohlbeleibten Selbstzufriedenheit.» (von Chamisso, Adelbert; Llobet, Gustau (trad.). Peter Schlemihls wundersame Geschichte (La meravellosa història de Peter Schlèmihl). Project Gutenberg, La Magrana (trad.), 1813, 1983 (trad.). ISBN 84-7410-137-9.)
    Vaig reconèixer-lo de seguida, tant per la seva corpulència com pel seu aire d'home satisfet.

Conjugació[modifica]

Infinitiu erkennen
Verb auxiliar haben
Participi passat erkannt
Temps passat ich erkannte
Participi present erkennend
Tercera persona sing. present er/sie erkennt