erara

Potser volíeu: erará

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eˈɾa.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Verb

erara ‎(infinitiu erar)

1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet de subjuntiu del verb erar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet de subjuntiu del verb erar

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ra·ra (3)
• Anagrames: arare ^(revers), araré, Arrae, arrea, arreá, raerá, rarea, rareá, reara, reará