equipol·lència

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ki.puɫˈɫɛn.si.ə/, /ə.ki.puˈɫɛn.si.ə/
	balear /ə.ki.poɫˈɫɛn.si.ə/, /ə.ki.puɫˈɫɛn.si.ə/
Occidental:	/e.ki.poɫˈɫɛn.si.a/, /e.ki.poˈɫɛn.si.a/

• Rimes: -ɛnsia
• Etimologia: Del llatí aequipollentia.

Nom

equipol·lència f. ‎(plural equipol·lències)

1. Equivalència, qualitat d'equipol·lent.
2. (lògica) Igualtat de valor o estimació segons els filòsofs lògics.
3. (matemàtiques) Relació d'equivalència entre vectors lliures d'un espai afí, amb el mateix mòdul, sentit i direcció.

Traduccions

Qualitat d'equipol·lent

• Anglès: equipollence ^(en)
• Castellà: equipolencia ^(es)
• Llatí: aequipollentia ^(la)

Igualtat de valor en lògica

• Anglès: equipollence ^(en)
• Castellà: equipolencia ^(es)
• Francès: équipollence ^(fr)
• Llatí: aequipollentia ^(la)

Relació d'equivalència entre dos vectors afins

• Anglès: equipollence ^(en)
• Castellà: equipolencia ^(es)
• Francès: équipollence ^(fr)
• Llatí: aequipollentia ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·qui·pol·lèn·ci·a (6)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.