Vés al contingut

enxarnador

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): central /əɲ.ʃər.nəˈðo/
  • Etimologia: Del català antic eixernedor, de eixernir (purgar).

enxarnador m. (plural enxarnadors)

  1. comporta
    «Posats en renglera sobre’l pontot del enxarnador, semblavam granotes assoleyantnos.» (Anton Busquets i Punset, Recorts: D’estiu, Jocs Florals de Barcelona, 1904)

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: en·xar·na·dor (4)