envinares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.biˈna.ɾəs/, balear /əɱ.viˈna.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /em.biˈna.ɾes/
	valencià /eɱ.viˈna.ɾes/, /em.biˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

envinares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de envinar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb envinar

Variants

• [2] envinessis, envinesses, envinassis, envinasses

Miscel·lània

• Anagrames: envanir-se, envinar-se, esvaniren