envinaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.biˈna.ɾən/, balear /əɱ.viˈna.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /em.biˈna.ɾen/
	valencià /eɱ.viˈna.ɾen/, /em.biˈna.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

envinaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de envinar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb envinar.

Variants

• [2] envinessin, envinessen, envinassin, envinassen

Miscel·lània

• Síl·labes: en·vi·na·ren (4)