envinara

Potser volíeu: envinarà

Català

Verb

envinara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb envinar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb envinar.

Variants

• [1] envinés, envinàs
• [2] envinés, envinàs

Miscel·lània

• Síl·labes: en·vi·na·ra (4)
• Anagrames: arniaven, avinaren, envairan, enviaran, vanarien