envinés

Potser volíeu: envines

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.biˈnes/, balear /əɱ.viˈnes/
Occidental:	nord-occidental /em.biˈnes/
	valencià /eɱ.viˈnes/, /em.biˈnes/

• Rimes: -es

Verb

envinés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb envinar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb envinar.

Variants

• [1] envinàs, envinara
• [2] envinàs, envinara

Miscel·lània

• Síl·labes: en·vi·nés (3)