envinàrem

Potser volíeu: envinarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.biˈna.ɾəm/, balear /əɱ.viˈna.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /em.biˈna.ɾem/
	valencià /eɱ.viˈna.ɾem/, /em.biˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

envinàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de envinar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb envinar.

Variants

• [2] envinéssim, envinéssem, envinàssim, envinàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·vi·nà·rem (4)