envilírem

Potser volíeu: envilirem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.biˈɫi.ɾəm/, balear /əɱ.viˈɫi.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /em.biˈɫi.ɾem/
	valencià /eɱ.viˈɫi.ɾem/, /em.biˈɫi.ɾem/

• Rimes: -iɾem

Verb

envilírem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de envilir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb envilir.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·vi·lí·rem (4)