enveri

Potser volíeu: enverí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əmˈbe.ɾi/, balear /əɱˈve.ɾi/
Occidental:	nord-occidental /emˈbe.ɾi/
	valencià /eɱˈve.ɾi/, /emˈbe.ɾi/

• Rimes: -eɾi

Verb

enveri

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enverar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enverar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enverar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enverar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·ri (3)
• Anagrames: enervi, enerví, rieven, veneri, venerí, verine